Deia que quan estimes realment, has de deixar marxar l’ocell i si torna, és que també t’estima… la frase és alguna cosa així.

Com sempre, la realitat és una altra cosa.

Estimar també és jugar al “perro del hortelano”.

Estimar també és voler, …i desitjar.

I voler és capriciós i irracional. I si deixo la gàbia oberta per tal que l’ocell surti a volar,… fa mal! I l’angoixa és mortal, i ho saps. Per tant: tanques la gàbia, i punt.

I et tanquen la gàbia, i punt.