El twitter, sobretot el twitter. Fins ara no li havia sabut veure el què a la cosa del twitter.

Divendres vaig acostar-me fins a la Catosfera i vaig començar a Flipar, en majúscules. Tradueixo Flipar: si de cada seminari, conferència, taula rodona, congrés o… classe magistral se’n donés testimoni a la xarxa com s’ha fet amb la Catosfera … no hi hauiria prou ample de banda? Em sembla que la tecnologia quedaria curta.

Però no hi ha quedat curta aquesta vegada: vídeos en diferit (i de qualitat!) i streaming la major part del temps; els participants, ponents i inscrits, twittejant i postejant en temps real; les presentacions publicades al bloc; el text de Biel Mesquida que substituí la seva absència penjat quasi al moment, … d’aquí uns anys no tindré clar si potser vaig ser-hi a Granollers.

I el twitter: era com una conversa de xiuxiuejos en veu alta entre els alumnes indisciplinats assistents a una classe irreverent; us imagineu qualsevol acte de qualsevol mena on una bona part dels assistents està fent anar un portàtil i l’altra bona part casca amb el mòbil XDD? Doncs sí, jo m’ho he imaginat durant tot el cap de setmana i, què voleu que us digui, és el futur…

Ets twitters explicaven que s’han desvirtualitzat, això és, s’han conegut presencialment. Cosa que no vol dir ja, que no es coneguessin realment.

Per a mi, ha sigut fantàstic quan aquest matí he pogut llegir al twitter (acostumats a llegir a l’inrevés?):
Netoraton : Los clicks-castellers se han parapetado tras el armario y se defienden arrojandome partituras con el “virulai” about 1 hour ago from web
Netoraton : recogiendo cientos de clicks de famobil de la habitacion del hotel, que cruz about 1 hour ago from web

Encara ric ara. De cop i volta, inserida dins la història gran, un microconte carregat de significats, alguns que jo no coneixeré mai… Algú li ha contestat: “és la millor excusa que he sentit mai, juas juas!”.

Tinc la sensació que l’espontaneïtat i la feina quasi impecable és matèria de blocs (o microblocs).

Per a mi, el major interès de tot això és l’ús del llenguatge per fer literatura: assaig, periodisme, dietarisme, microcontes, culebrots de tot tipus… La taula rodona de literatura va ser espectacular, començant per la lectura en veu alta brillantíssima de Toni Ibañez del text de Mesquida. Si em llegeixen així, no vull agafar cap més text.

La ponència de la Laura Borràs va ser sorprenent. L’hipertext i la literatura digital, feta i pensada per a un contenidor digital, amb totes les possibilitats que dóna: no linealitat, àudio, vídeo, … i ves a saber. Remenaré al web d’Hermeneia a vore què trobo.

En Tibau és un fenomen. No només té bones idees si no que a més aconsegueix que li funcionin en un món com el dels llibres… em trec el barret.

No continuo. No puc més, i vos tampoc.